Ulisses navega sense rumb i gairebé sense vaixell ni destí ni tripulació en aquest oceà estèril que és la pròpia existència. Vuit quadres escènics amb tints poètics que parlen del buit existencial d’aquest personatge a la recerca d’una identitat perduda i de la contradicció que suposa voler encaixar en un món que li resulta insoportable.

​

Aquesta obra és un intent frustrat de donar resposta a un dels aforismes que plantejava el pensador romanès Emil Cioran en un dels seus primers llibres, De lágrimas y de santos, que diu: «¿Es posible que la existencia sea nuestro exilio y la nada sea la casa?».