Explico contes que no tenen argument, ni narració, però que no surten del no-res, això seria impossible. Ni són enginyosos, cosa que seria possible però increïblement avorrida. Impactats per les violències del capitalisme, el patriarcat i el colonialisme, i nodrits per les coherències de comunitat, col·laboració i l'horitzontalitat, aquests contes són despietats i tendres, sense pretensions, sense disculpes, rebels i vulnerables, apassionadament emocionals i sense preocupacions per la traducció. Parlen en un llenguatge que és verbal, físic, visual, auditiu. Una confecció deliberada fa que aquests contes, encara que de vegades desconcertats, siguin atractius, curiosos, com trossos de mirall trencat.